¿¿Quien ha dicho que los celíacos no tenemos monas??

¿¿Quién ha dicho que los celíacos e intolerantes a la lactosa no queremos mona?? Si es que... un par de cachetes le daba yo al listo que inventó la frase. Que todos tenemos dentro un pequeño crío que se emociona cuando le dan una sorpresa y en este caso... UNA SÚPER MONA DE PASCUA!! Gracias a @Airos; que tiene una amplíssssima gamma de productos sin gluten (aunque sí que contienen lactosa, pero para eso tenemos solución: la Lactasa Forte, de Salvat ) y a Moo con sus deliciosos huevos gluten-lactose free.¡¡Ay!! Y yo que ya estaba convencida que ya me había quedado sin mi habitual mona, que ya no podría "robarle" más mona a mi querido hermano (por posibles contaminaciónes cruzadas), que ya no podría comer otra de aquellas monas de pastel...

Jejejejeje... La mona de Mousse de limón de AIROS  con los huevos de Moo.Como podéis observar, está el KIT completo.  

Y la ilusión que me hizo cuando me dieron esta hermosura que Dios trajo al mundo. Aix! Si es que se me saltaban las lágrimas!! . Fue cojer la cuchara y ¡ZAS!... Sayonara, baby :-) (antes de que alguien me llame glotona, SÍ que QUEDA algo de HUEVO, je). Si un huevo de chocolate ya sabe a gloria (porque estan realmente ricos) imaginaros cómo ha de saber na que tu sepas que puedes comerlo con total tranquilidad. Hasta mi madre y hermanos dijeron que estaba rico, rico.

Así que esta vez, el agradecimiento va para Airos, Moo y para mi madre que es una santa (como muchas otras madres de intolerantes a... que buscan siempre un plan B para nosotros). 

Muchas Gracias!

Nuevo Mundo

Benvingut/es!!

Si heu arribat aquí segur que teniu alguna intolerància alimentària que us ha estat tocant els nassos. Si és així, permeteu-me que us presenti la meva història!: 

Proves per aquí, proves per allà... però una es continua sentint igual de malament. Que si aquesta prova et surt negativa, que si aquesta altra també és negativa... Total, que si mires les proves estàs més sa que un sant però tu et trobes més malament que si tornessis de la guerra!! -Home, doctor, bé que em passarà alguna cosa!-. Resposta: vostè tranquil·la, que això és del ritme de vida que porta. Miri, li faré aquesta prova - per que em deixi de donar la tabarra-  però ja li dic que vostè ni és celíaca ni té cap problema amb el gluten; ja que si fos així, estaria "visitant" el lavabo cada dos per tres i, enlloc d'inflar-se de la panxa/abdomen com una pilota, perdria pes (i tant li fa que sigui intolerant a la lactosa. Noooo, home no, si això no hi té res a veure!).

I arriba el dia del resultat de la biopsia i el pobre home que no troba el resultat de la prova. (en off: Ja està! Ja ha perdut el resultat de la prova). Ahà! però si resulta que sí tenia la prova!. Resultat : enteritis linfocitica Marsh tipo I con aumento > 40% . 

-Perdoni, i això exactament què és? 

I el bon home em respon:

-Res, és una cosa benigna.

-Ja, però això exactament què és !!??

- Que ja li he dit: ÉS BENIGNE!!

- Ahà! Però.... aleshores què tinc? 

-Miri, vostè no es preocupi per res, continuï menjant com  sempre (amb gluten) i ja està. 

I esclar, ja em veieu discutir a mi i a la meva pobra mare discutint amb el gastròleg i que perquè em trobo tant malament normalment i què que vol dir el resultat de la prova. 

-Senyora, vostè el que vol és que la seva filla sigui celíaca! (i algunes "perles" més que prefereixo no reproduir...)

I aquí ja va ser el súmmum. Aquí ja no vam aguantar més. Això sí que no. Crec que va ser la visita més surrealista que he tingut en ma vida. De moment, no he tornat a veure el meu amic, però que tingui per segur que no tornaré amb ell i, si algú s'ha trobat amb una situació similar a aquesta, el meu consell és que truqueu a SMAP. Us aconsellaran d'una forma totalment professional i sempre amb un tacte digne d'elogi (us ho dic per experiència, que la Marta -la dona que em va atendre- va saber respondre'm amb una total professionalitat). 

Però tot això és aigua passada i ara estic més feliç que una perdiç (que en dic jo) sense gluten ni lactosa i trobant-me molt millor (tot i que en aquest dos mesos algun que altre moment me "enverinat" accidentalment U.u). Si es que qui no és feliç és que que no vol!